..Les varietats d'oliva més representatives

En el cultiu de l'olivera existeix una gran biodiversitat representada principalment per varietats autòctones de cultiu majoritari (Farga, Serrana), seguides per altres menors (Borriolenca, Llumeta, Nana). A més d'aquestes, existeix una infinitat de varietats locals (Solà, Manzanilla de Caudiel, Morrut de Benlloch, Morona de Castelló,…), moltes de les quals no han sigut encara descrites.

A la província de Castelló, les principals varietats cultivades són la Farga (localitzada principalment al Maestrat i a la Plana Alta-l'Alcalatén), la varietat Serrana (circunscrita principalment a la comarca de l'Alt Palància-Alt Millars) i la Morruda (pròpia del Baix Maestrat).

Varietats
Alt Maestrat
Alt Millars
Alt Palància
Baix Maestrat
Plana Alta
Plana Baixa
Total
Farga
326
0
0
9.084
2.516
0
13.233
Serrana
0
431
7.251
546
184
870
9.566
Morruda
377
15
0
5996
612
20
7.045
Nana
40
0
0
1.172
488
0
1.700
Empeltre
735
8
6
115
75
0
949
Llumeta
30
0
0
410
105
0
545
Picual
5
16
75
130
90
35
436
Villalonga
0
10
5
60
60
42
419
Arbequina
3
2
15
210
60
10
315
Borriolenca
0
0
0
5
210
23
253
Temprana Montan
0
97
5
0
0
0
105
Otras
5
5
8
20
15
5
68
Total
1.521
587
7.365
17.748
4.415
1.005
34.634
Font: Variedades de olivo cultivadas en la Comunidad Valenciana. Dades en hectàrees
 

FARGA

És una varietat antiguíssima que té el seu orige al nord de la província de Castelló, és la varietat més representativa de la província.
És una varietat que destaca por la seva majestuositat, port obert i vigor elevat. La seva productivitat és elevada però irregular, molt vecera, rústica i de lenta entrada en producció. Els fruits de maduració primerenca i el canvi de color de l'oliva és molt característic ja que comença per la part apical i avança cap el peduncle. El fruit té una elevada força de retenció (no cau amb facilitat fins que el fruit és molt madur); aixó, unit a la grandària de l'arbre dificulta la recol·lecció mecanitzada.
[+detalls]

SERRANA D'ESPADÀ

És una varietat originària del sud de la província de Castelló, que rep el nom de la serra, en les estribacions de la qual se situa una bona part del cultiu.
Es tracta d'una varietat de producció mitjana, vecera, rústica i amb bona resistència a la sequera i les gelades. Els fruits, tot i que són de maduració mitjana, es recol·lecten prompte per millorar la qualitat organolèptica de l'oli. Encara que és una varietat de doble aptitud (de molí i de taula), es destina principalment a molí per fer oli.
L'arbre posseeix un tronc retorçat en el seu eix central que el caracteritza.
[+detalls]

MORRUDA

Varietat originària de Regués (Tarragona). Esta varietat, també coneguda amb el nom de regués o morruda, es troba distribuïda per les comarques del nord de la província de Castelló (Alt Maestrat, Baix Maestrat i Plana Alta) sense arribar a dominar en cap d'elles.
És una varietat de bona productivitat i un poc vecera. La floració de la morruda és primerenca, però la seua maduració és molt tardana i escalonada i presenta facilitat per la recol·lecció mecanitzada.
El nom"morrut" fa referència a la característica forma del àpex del fruit en forma de mugró (morro).
[+detalls]