| |
..Les varietats d'oliva més representatives
En el cultiu de l'olivera existeix
una gran biodiversitat representada principalment per varietats
autòctones de cultiu majoritari (Farga, Serrana), seguides
per altres menors (Borriolenca, Llumeta, Nana). A més d'aquestes,
existeix una infinitat de varietats locals (Solà, Manzanilla
de Caudiel, Morrut de Benlloch, Morona de Castelló,…),
moltes de les quals no han sigut encara descrites.
A la província de Castelló,
les principals varietats cultivades són la Farga (localitzada
principalment al Maestrat i a la Plana Alta-l'Alcalatén),
la varietat Serrana (circunscrita principalment a la comarca de
l'Alt Palància-Alt Millars) i la Morruda (pròpia
del Baix Maestrat). |
| Varietats |
Alt Maestrat |
Alt Millars |
Alt Palància |
Baix Maestrat |
Plana Alta |
Plana Baixa |
Total |
| Farga |
326 |
0 |
0 |
9.084 |
2.516 |
0 |
13.233 |
| Serrana |
0 |
431 |
7.251 |
546 |
184 |
870 |
9.566 |
| Morruda |
377 |
15 |
0 |
5996 |
612 |
20 |
7.045 |
| Nana |
40 |
0 |
0 |
1.172 |
488 |
0 |
1.700 |
| Empeltre |
735 |
8 |
6 |
115 |
75 |
0 |
949 |
| Llumeta |
30 |
0 |
0 |
410 |
105 |
0 |
545 |
| Picual |
5 |
16 |
75 |
130 |
90 |
35 |
436 |
| Villalonga |
0 |
10 |
5 |
60 |
60 |
42 |
419 |
| Arbequina |
3 |
2 |
15 |
210 |
60 |
10 |
315 |
| Borriolenca |
0 |
0 |
0 |
5 |
210 |
23 |
253 |
| Temprana Montan |
0 |
97 |
5 |
0 |
0 |
0 |
105 |
| Otras |
5 |
5 |
8 |
20 |
15 |
5 |
68 |
| Total |
1.521 |
587 |
7.365 |
17.748 |
4.415 |
1.005 |
34.634 |
| Font: Variedades de
olivo cultivadas en la Comunidad Valenciana. Dades en
hectàrees |
|
| |
 |
FARGA
És una varietat antiguíssima
que té el seu orige al nord de la província de Castelló,
és la varietat més representativa de la província.
És una varietat que destaca por la seva majestuositat,
port obert i vigor elevat. La seva productivitat és elevada
però irregular, molt vecera, rústica i de lenta
entrada en producció. Els fruits de maduració primerenca
i el canvi de color de l'oliva és molt característic
ja que comença per la part apical i avança cap el
peduncle. El fruit té una elevada força de retenció
(no cau amb facilitat fins que el fruit és molt madur);
aixó, unit a la grandària de l'arbre dificulta la
recol·lecció mecanitzada. [+detalls] |
 |
SERRANA D'ESPADÀ
És una varietat originària
del sud de la província de Castelló, que rep el
nom de la serra, en les estribacions de la qual se situa una bona
part del cultiu.
Es tracta d'una varietat de producció mitjana, vecera,
rústica i amb bona resistència a la sequera i les
gelades. Els fruits, tot i que són de maduració
mitjana, es recol·lecten prompte per millorar la qualitat
organolèptica de l'oli. Encara que és una varietat
de doble aptitud (de molí i de taula), es destina principalment
a molí per fer oli.
L'arbre posseeix un tronc retorçat en el seu eix central
que el caracteritza. [+detalls] |
 |
MORRUDA
Varietat originària de Regués
(Tarragona). Esta varietat, també coneguda amb el nom de
regués o morruda, es troba distribuïda per les comarques
del nord de la província de Castelló (Alt Maestrat,
Baix Maestrat i Plana Alta) sense arribar a dominar en cap d'elles.
És una varietat de bona productivitat i un poc vecera.
La floració de la morruda és primerenca, però
la seua maduració és molt tardana i escalonada i
presenta facilitat per la recol·lecció mecanitzada.
El nom"morrut" fa referència a la característica
forma del àpex del fruit en forma de mugró (morro).
[+detalls]
|
|
|
|
 |
|