..Olivera i Història
El cultiu de l’olivera, ha sigut protagonista indiscutible
de l'agricultura mediterrània,
la seua història ha anat lligada a l’evolució
de l'espècie humana.
Alguns estudiosos
diuen que es va originar en Palestina 4.000 anys abans de Crist.
Els fenicis són segurament
els que escampen el comerç d’oli i al mateix temps
el cultiu per tota la mediterrània.
Però és en els romans
on veritablement lluïs l’oli. La dominació
de la península ibèrica pels romans fa de l’olivera
un pilar clau de l’economia mediterrània. Plinio
conte que la fusta d’olivera no es podia utilitzar més
que per a cremar en el altar dels deus.
En diferents escrits on es relaten les batalles dels romans
en Andalusia, ja se fa menció de la capital de la Bética
i del cultiu de l’olivera (“De bello hispanico”
s. I a. C.). També
Columela ( Cadis 3 anys a. C.) en els seus escrits sobre agricultura,
fa una amplia descripció del cultiu i de l’elaboració
de l’oli.
Són els àrabs qui
posteriorment acabarien millorant tant el cultiu amb les tècniques
d'extracció de l’oli. També a ells devem
l’ús de l’oli tant en medicina com en la
cuina.
Posteriorment, en la reconquesta, al segle XV, quan els monarques
castellans lluitaven per arravatar terres als àrabs,
es descriu com arrasaven les hortes i tallaven els olivars.
Les múltiples cartes de poblament de les nostres terres
evidencien que l’olivar i l’oli era un element clau
de l’economia de subsistència
de l’època .
Un altre estudiós d’agricultura, en el s. XVI,
Alonso de Herrera, en el seu llibre “Agricultura General”
deixa clar la gran extensió d’olivars d’aquells
moments que possiblement fora major a la actual.
La realitat de avui en les nostres terres es que el cultiu de
l’olivera forma part de la nostra
cultura, de la nostra economia
i, sobretot, del nostre paisatge.
